Era l'espai on es permetia als monjos parlar, el lloc on el prior donava les instruccions de la feina diària als monjos en començar la jornada de treball. Actua com a corredor de pas entre el claustre principal i el claustre posterior i es tracta d'un passadís amb volta de canó i materials no massa ben treballats.Diuen que el locutori té una sonoritat molt curiosa: si algú parla fluixet, dirigint la veu cap a la paret, a un dels quatre racons que té l’espai, un altre pot sentir el què hi diu parant l’orella al racó de l’angle oposat. Serà cert que les parets també poden ser indiscretes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada