Amb la intenció de potenciar i aprofitar la marca turística que representa el poble de Santes Creus i d’impulsar els productes elaborats dins del municipi, fa uns anys es va començar a comercialitzar el cava Abat de Santes Creus. Un brut nature produït amb raïms de les vinyes del Pla de Manlleu, un dels set nuclis urbans que conformen el terme municipal.
La iniciativa va tenir en compte altres aspectes de comercialització i va incloure en el seu etiquetatge la placa personalitzada que mostra l’emblema monacal, amb la creu patriarcal pomejada. Amb això s’aconseguia incloure un producte de la zona dins la demanda de consum turístic i del món del col·leccionisme.
Des del naixement d’aquest producte, cada any, dins de les activitats que s’organitzen per la Fira de Santa Llúcia del mes de desembre, té lloc una trobada de col·leccionistes de plaques de cava on es fa la presentació de la nova placa anual de l’Abat de Santes Creus.
Dolors Palma. Santes Creus
Sense tenir la magnificència d’altres cellers, com el de Pinell de Brai o el de Gandesa, o l’espectacularitat del de Nulles a l’Alt Camp, l’edifici del Sindicat Agrícola de Santes Creus és una digna representació del que va ser el més important moviment cooperatiu agrari del nostre país i que es va iniciar a finals dels segle XIX, quan la pagesia d’aleshores va haver d’organitzar-se per poder afrontar la greu crisi que patia el sector.
Amb l’esforç de tothom es van aixecar edificis per produir vi, i oli en molts casos, amb les collites pròpies i, sense saber-ho, van anar sembrant al llarg del nostre territori un conjunt singular d’edificacions que formen part del patrimoni històric i arquitectònic actual de molts dels nostres pobles.
Lamentablement dels increïbles esforços del moviment cooperativista català que va tenir lloc potser no se n’ha parlat prou i de molts dels fantàstics edificis que en parlen de tot allò tampoc se’n fa gaire cas.
El celler de Santes Creus és un projecte del reconegut arquitecte Cèsar Martinell i la seva façana està catalogada com a bé d’interès arquitectònic. L’interior és senzill, auster, tal com correspon al tarannà de la gent d’aquestes terres, i conserva els cups i les tines originàries. Així i tot, contemplant-lo, no és difícil imaginar els esforços que va suposar assolir aquesta construcció i les il·lusions que ho van fer possible.
Avui dia, que tot s’encamina cap a un món tan globalitzat que fa impossible aquesta mena de moviments associatius, resulta difícil trobar noves activitats que tornin a omplir de vida aquests edificis. Molts d’ells resten tancats, o relegats a magatzem, i es deterioren.
Però, com diria la meva avia si la tingués, quan tot sembla perdut sempre s’obren escletxes que fan creure que les noves generacions poden ser capaces de convertir vells fantasmes en il·lusions noves. Així, doncs, no fa gaire que el Sindicat de Santes Creus, amb la prioritat de preservació de l'edifici, restaurava la teulada i obria una agrobotiga amb moltes espectatives. Entre les novetats, un vi negre “Vi dels Massets” i un de blanc “Vi del Clot del Ceba”. Ambdós elaborats amb el raïm de les finques que li donen nom.
Dolors Palma. Santes Creus
L’abastiment d’aigua del monestir era doble: per al desguàs de les latrines, usos agrícoles e industrials, es desviava parcialment el curs del riu de manera que passés per un extrem del monestir; Per a l’aigua de boca i els usos litúrgics, es canalitzava aigua pura d’un manantial proper fins al lavatori, mitjançant instal·lacions hidràuliques de certa complexitat per a conservar la pressió.
La font es troba en un petit pòrtic cobert, adossat al claustre, a l'anomenada "ala del Priorat" i havia d'anar enfrontat al refector que, segons comenta Cèsar Martinell, no es va arribar a construir. Seguint la Regla de Sant Benet, havia de ser una construcció molt simple i d’aspecte agradable. Resulta un petit templet de planta hexagonal on s’aprecia, a escala reduïda, volta, arcuacions, contraforts i façana. S’utilitzava per rentar-se les mans abans dels àpats i per a higiene personal. L’element té el safareig i la tassa de marbre primitius, on brolla encara l’aigua per tres dels divuit forats que tenia antigament. Tot al voltant del safareig hi ha un esglaó per compensar l’enfonsament del paviment del Claustre, després de construït aquell.
L’any 1174 s’iniciaren les obres del templet i és, juntament amb la sala capitular, l’únic element que es conserva del claustre romànic substituït quan el rei Jaume II va fer construir, l’any 1313, el claustre gòtic actual.
Segons l’arquitecte Martinell “és vident que aquest templet serví de model al de Poblet, el qual el supera en dimensions i perfecció d’alguns detalls, però no arriba a igualar-lo en finesa de proporcions i expressió artística."
Dolors Palma. Santes Creus
Amb la intenció de potenciar i aprofitar la marca turística que representa el poble de Santes Creus i d’impulsar els productes elaborats dins del municipi, fa uns anys es va començar a comercialitzar el cava Abat de Santes Creus. Un brut nature produït amb raïms de les vinyes del Pla de Manlleu, un dels set nuclis urbans que conformen el terme municipal.
