9 de gen. 2011

La rosassa del Monestir de Santes Creus

La gran rosassa romànica de l’església de Santa Maria de Santes Creus forma part d’un absis de planta quadrada, considerat com una joia de l’arquitectura catalana.

La descripció tècnica de l’element la fa Cèsar Martinell l’any 1929 “Està subdividit per vuit columnetes radials sobre les quals recolzen altres tants arcs bessons semicirculars; al centres unes llaçades, d’influència moresca, i, tot al voltant, un motlluratge típicament romànic, abocinat interiorment i exteriorment, completa el conjunt que resulta majestuós i sobri” Sota el rosetó hi havia tres finestres, avui cegades, que per la part de dins el Retaule Major no deixa veure.”

A més de per les seves grans dimensions, la rosassa es caracteritza per la seva ubicació, a l’absis en comptes de als peus del creuer com la majoria. Sembla que aquesta ubicació es va donar en altres monestirs cistercencs quan, durant un breu període, es va aplicar el pla bernardí a les construccions, que considerava que l’absis quadrat proporcionava a les plantes una forma de creu perfecta vista des del cel. La forma quadrada devia propiciar la possibilitat d’orientar la rosassa a sud (que no seria aquest el cas), on podia rebre llum tot el dia.


Lamentablement, a l’interior, la rosassa queda cegada parcialment per un retaule barroc que, malgrat el seu interès artístic, impedeix contemplar l’efecte original que la llum dels vitralls devia proporcionar a l’espai.

Des del cementiri del Monestir, però, se la pot contemplar amb tota la seva magnitud i no resulta difícil imaginar-se el sol enjogassat creuant aquells vitralls per omplir de colors les fredes parets de pedra

Dolors Palma.Santes Creus

1 comentari:

  1. manel del Pla9/1/11 12:49

    La rosassa de l'església romànica del Pla és la seva germana petita, de la mateixa escola. Esta orientada a l'oest i a la posta del sol els fins alabastres que fan de vitralls li confereixen una munió de colors espectaculars.

    ResponSuprimeix