Els capitells de Santes Creus

Un dels principis més importants que fonamentaven l’estructura bàsica del desenvolupament dels monestirs cistercencs era l’austeritat com a norma. D’acord amb el Capítol General de l’ordre de l’any 1134, que disposa: “cap dels nostres monestirs ha d’ésser edificat a les ciutats, castells i viles, ans en llocs allunyats del tracte amb els homes”, l'Orde del Cister contempla en tot moment que el monestir és un lloc exclusiu dels monjos i que ha de disposar dels mitjans suficients per poder garantir la seva vida allunyats de la societat. Per poder aconseguir això els edificis eren construïts en llocs aïllats que havien de disposar de recursos suficients, terra i aigua, per garantir l’autonomia de la comunitat.


Però no hi havia prou amb el lloc geogràfic. El mateix edifici s’adequava als propòsits de l’ordre. L’edifici havia de prescindir de qualsevol decoració o ornament que pogués distreure o desconcentrar els monjos de les seves tasques diàries o de l’oració. Per aquest motiu el Capítol de l’any 1150 disposava: “Prohibim que en les nostres esglésies i en qualsevol dependència del monestir siguin fetes escultures i pintures, perquè mentre hom els dedica la seva atenció, s'abandona la utilitat de la bona meditació i la disciplina de la gravetat religiosa. Emperò, tenim creus pintades, de fusta".
Malgrat les estrictes normes cistercenques al monestir de Santes Creus es pot trobar un univers espectacular de figures esculpides als capitells que envolten el claustre. Una singularitat que desperta la curiositat d’estudiosos i historiadors. Les imatges de monstres, sirenes, simis, músics i d’altres semblen complaure’s en ser observades, com si gaudissin del desconcert que les seves presències provoquen als visitants que les contemplen.

Dolors Palma. Santes Creus