Diu el diccionari que velló és el conjunt de llana que cobreix el cos d’un animal llanut. Velló, però, era també l’aliatge compost de plata i coure que s’utilitzava per a fer monedes en èpoques d’escassetat de metalls nobles i de devaluació monetària.
No he trobat cap informació que vinculi la moneda amb el Monestir, ni amb l'Orde, però m’ha fet gràcia compartir la imatge d’un diner de velló amb la creu característica del Monestir Cistercenc de Santes Creus, i que forma part encara de l’escut municipal. Una creu patriarcal pomejada a les seves puntes.
Segons es recull al llibre Els Vitralls del Monestir de Santes Creus i la Catedral de Tarragona, l’emblema del cenobi fins al finals del segle XIII, inicis del XIV, era una creu dins d’un cercle blanc. La creu patriarcal pomejada no fou adoptada com emblema del cenobi fins al segle XVII, tot i que sembla que s’han trobat documents anterior amb aquest símbol dibuixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada