Dins de les activitats que l Arxiu bibliogràfic ha ofert per commemorar la seva festa anual, he tingut el plaer de sentir rondalles al voltant del claustre de Santes Creus de la veu de Josep M. Fuguet, un gran coneixedor del Monestir i dels seus voltants. Tot passejant diferents espais del monument, en va explicar unes quantes. La de la relíquia de Santa Magdalena, però, no l’havia sentida mai.Explicava que en un dels seus viatges el pare de la reina Blanca d’Anjou, esposa de Jaume el Just, es va assabentar que el cos de Maria Magdalena es trobava enterrat en un lloc amagat de la Provença. La recerca li va portar temps però no va defallir fins a trobar la misteriosa tomba. Va voler regalar a la seva filla una part de la venerada santa i li portà la llengua com a relíquia. Ella la va oferir a l’Abat del Monestir de Santes Creus per tal que aquest fes una missa cada any en record de la Santa.
Diuen que cada 22 de juliol a l’església del Monestir se celebrava un acte solemne en honor de Maria Magdalena i que hi assistia gent d’arreu carregats amb gerres d’aigua que anaven col·locant, una al costat de l’altre, al terra de l’església. En acabar la missa, l’Abat introduïa la relíquia en cadascuna de les aigües, que quedaven així beneïdes. Pel que sembla els efectes de la benedicció duraven exactament un any. Temps just en què els feligresos havien de tornar a portar les seves gerres d’aigua per tal que l’Abat les beneís després del sant ofici.
