 |
| imatge: dolors palma |
Les
confraries eren comunitats laiques unides per vincles comuns, professionals o religiosos sota la devoció d’un Sant o Santa.
Durant el anys de vida monacal, la parròquia
de Santa Llúcia acollia feligresos de Santes Creus i de les contrades del
voltant. Hi van arribar a haver quatre confraries, alguna molt activa i
d’altres més modestes.
Confraria de la Mare de Déu del Roser.
Data de l’any
1708 i, a més de la gran majoria de les famílies de la parròquia, també eren
confrares tots els monjos del monestir. En els seus inicis aquesta confraria
tenia seu a l’església de del monestir, fins que es va traslladar a l’església
de Santa Llúcia, on van col·locar el retaule del Roser, cremat l’any 1936.
La confraria
era presidida pel Pare Vicari i la celaven dues sagristanes, una d’Aiguamúrcia
i altra de Les Pobles.
Confraria de
Santa Llúcia
Si la
confraria del Roser va ser la més vigorosa, la de Santa Llúcia fora la més
popular. Comptava com a confrares amb els feligresos de la parròquia i era
estesa als pobles de la rodalia. La confraria era regida per un sagristà
Confraria de
Sant Isidre
Era la
confraria dels pagesos però no se’n sap gaire cosa més.
Confraria de
Sant Sebastià
Aquesta
confraria estava integrada per gent de Les Pobles, tot i que mai no va tenir
gaire activitat. Tenia cura del culte de la capella de Sant Sebastià, situada
al bosc que té el mateix nom, avui dia completament enrunada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada