L’abastiment d’aigua del monestir era doble: per al desguàs de les latrines, usos agrícoles e industrials, es desviava parcialment el curs del riu de manera que passés per un extrem del monestir; Per a l’aigua de boca i els usos litúrgics, es canalitzava aigua pura d’un manantial proper fins al lavatori, mitjançant instal·lacions hidràuliques de certa complexitat per a conservar la pressió.La font es troba en un petit pòrtic cobert, adossat al claustre, a l'anomenada "ala del Priorat" i havia d'anar enfrontat al refector que, segons comenta Cèsar Martinell, no es va arribar a construir. Seguint la Regla de Sant Benet, havia de ser una construcció molt simple i d’aspecte agradable. Resulta un petit templet de planta hexagonal on s’aprecia, a escala reduïda, volta, arcuacions, contraforts i façana. S’utilitzava per rentar-se les mans abans dels àpats i per a higiene personal. L’element té el safareig i la tassa de marbre primitius, on brolla encara l’aigua per tres dels divuit forats que tenia antigament. Tot al voltant del safareig hi ha un esglaó per compensar l’enfonsament del paviment del Claustre, després de construït aquell.
L’any 1174 s’iniciaren les obres del templet i és, juntament amb la sala capitular, l’únic element que es conserva del claustre romànic substituït quan el rei Jaume II va fer construir, l’any 1313, el claustre gòtic actual.
Segons l’arquitecte Martinell “és vident que aquest templet serví de model al de Poblet, el qual el supera en dimensions i perfecció d’alguns detalls, però no arriba a igualar-lo en finesa de proporcions i expressió artística."
Dolors Palma. Santes Creus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada