D’hipòtesis
sobre les marques gravades a les pedres de moltes construccions medievals n’hi
ha unes quantes. La més acceptada actualment manté que es tractava de
signatures que els picapedrers utilitzaven per a identificar-ne l’autoria i
facilitar la posterior liquidació o cobrament del treball.
“No tots aquests signes i marques són iguals
i ha resultat gairebé impossible trobar algun patró de distribució. A vegades
es relacionen amb lletres dels alfabets llatins, fenici, etrusc, brahmi,
arameu, itàlics, nordafricans, rúnics, etc. Altres vegades, són representacions
d'eines de l'ofici, o de l'imaginari de l'època, o simplement fruit de la
creativitat de l'autor. Tanmateix, alguns picapedrers van signar pedres amb el
seu propi nom anteposant-li l'expressió “me
fecit”.”
 |
| imatges: dolors palma |
Al
Monestir de Santes Creus, però, es poden trobar algunes pedres amb imatges tan
treballades que es considera que podrien formar part de pedres aprofitades. Tal
vegada proves fallides de gravats o d’escultures.
Una mena d'esborranys que van ser desestimats per als seus objectius inicials
i es van aprofitar com element constructiu. Aquesta teoria podria estar avalada
pel fet que una de les imatges, la d’un castell, es troba repetida i es podria
correspondre al gravat de l’escut heràldic de la família Castellet, que es
troba a una de les tombes del Monestir, situada al costat dret de la sala
capitular.
FAULA DEL PICAPEDRER
Hi havia una
vegada, fa molts anys, un regne molt bonic on la gent era molt feliç.
Els reis vivien
en un castell molt gran de pedra que estava a prop d’un bosc d’oms i d’un llac de tranquil·les aigües blaves on es
podia pescar i passejar en barca. A l’oest hi havia una gran muntanya.
La filla dels reis es deia Teresa i era la princesa d’aquest conte.
La princesa
Teresa sortia tots els dies a fer un tomb pels voltants del castell. Un dia va
conèixer un picapedrer anomenat Pere que treballava a la cantera que estava a
la falda de la muntanya.
Teresa i Pere
s’enamoraren, es prometeren amor etern i decidiren casar-se.
Però quan el rei s’assabentà que la filla volia casar-se amb en Pere s’enfadà
moltíssim i digué a la princesa:
- La meva
filla no es pot casar amb un simple picapedrer! Una princesa com tu hauria de casar-se
amb algú molt poderós, ambla persona més poderosa de la Terra!.
Aleshores el
rei manà cridar a tots els savis del seu regne i per demanar-los que
estudiessin qui era els més poderós del món. Els savis es tancaren en una
cambra del castell durant set dies i set nits per pensar i pensar, fins que van
descobrir qui era la persona més poderosa de l’Univers.
- Majestat, digué
el savi més vell al rei, el Consell de savis s’ha reunit durant set dies i set
nits i ha arribat a la conclusió que el més poderós de l’Univers és el Sol, perquè
amb els seus rajos ens dóna llum i escalfa tota la terra per a que puguem viure.
Digué el rei:
- Teniu raó. Sembla que el Sol és el ser més poderós.
I ordenà amb veu potent:
- Que vingui el Sol!
Manaren cridar el Sol i el rei li digué:
- Sol, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de
la Terra i vull que et casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I el Sol contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb
la teva filla, però hi ha algú que és més poderós que jo.
- Qui pot ser més poderós que tu? – Preguntà el rei
- El Núvol, respongué el Sol, perquè quan es posa davant no deixa passar els
meus rajos.
Aleshores,
digué el rei:
-Que vingui el Núvol!
Quan arribà el Núvol el rei li va dir:
- Núvol, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de
la Terra i vull que es casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I el Núvol contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb
la princesa, però hi ha algú que és més poderós que jo.
I va dir el rei:
- Qui és més poderós que el Núvol?
- El Vent, contestà el Núvol, perquè quan es posa a bufar amb mou amb facilitat
d’un lloc a l’altre.
Aleshores
digué el rei:
- Que vingui el Vent!
Quan arribà el Vent el rei li digué:
- Vent, t’he fet cridar perquè m’han dit que tu ets la persona més poderosa de
la terra i vull que et casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I el Vent contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb
la teva filla, però hi ha algú que és més poderós que jo.
I digué el rei:
- Qui és més poderós que el Vent?
- La Muntanya, contestà el Vent, perquè encara que jo bufi amb totes les meves
forces no puc moure ni un centímetre a la poderosa Muntanya.
Aleshores
digué el rei:
- Que vingui la Muntanya!
Però la Muntanya no podia moure’s, així que el rei va haver d’anar a la
muntanya. I li digué:
- Muntanya, he vingut fins aquí perquè m’han dit que tu ets la persona més
poderosa de la Terra i vull que et casis amb la meva filla, la princesa Teresa.
I la Muntanya contestà:
- Majestat moltes gràcies pel teu oferiment, seria per a mi un honor casar-me amb
la teva filla però hi ha algú que és més poderós que jo.
I el rei digué:
- Qui pot ser més poderós que la Muntanya?
- El picapedrer!, contestà la Muntanya, perquè tots els dies m’arrenca un tros del meu cos per a fer pedres.
Aleshores el rei va comprendre que totes les persones, encara que semblin éssers
insignificants, són importants i va permetre la seva filla casar-se amb el picapedrer
Pere.
I conte
contat, conte acabat.
Per ampliar informació sobre els picapedrers i els seus
signes:
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}
.JPG){kind=link}