Sembla que l’austeritat de l’Ordre del Cister no permetia elements que sobresortissin de la teulada i per tant, en el projecte inicial, no es va preveure cap forat en aquesta. El temps, però, va anar relaxant les normes benedictines i va fer possible la construcció del cimbori que domina el paisatge de Santes Creus i que obligaria a trobar una solució per integrar un element de planta octogonal sobre el creuer.
En Cèsar Martinell situa la seva construcció a cavall entre els segles XIII i XIV. La descripció tècnica que en fa: “Recolza damunt els arcs torals per mitjà de quatre trompes còniques que formen un quadrat inscrit i contrapuntat al creuer; quatre petxines axamfranen aquest darrer quadrat per tal d’obtenir la planta vuitavada del Cimbori. Aquesta enginyosa construcció queda damunt el creuer i sota el Cimbori, en un lloc de difícil accés... El cos principal d’aquest element és netament ogival. Vuit semiogius que es troben en una corona circular que fa de clau, sostenen la volta. A fora, els contraforts i els finestrals d’arc apuntat, sense motllures... Només els pinacles dels contraforts, amb el típic fullatge gòtic, i a les gàrgoles, hom veu alguna intenció ornamental.”
Certament, és un element d’una gran bellesa. La resolució del pas del quadrat del creuer al vuitavat del cimbori és espectacular, si ens situem en aquella època. Fins i tot Martinell admet que recorda les solucions constructives utilitzades, segles més tard, per l’arquitecte Gaudí.
Imatge i text: Dolors Palma.